Aquí recoperem un parell de vídeos promocionals que mostren clarament la diferència de suport i impuls als programadors a Espanya i als Estats Units i que van sortir al blog Yonkis.com ara fa uns mesos.
Primer mireu aquest vídeo que ens vol convèncer de ser programadors a FP. Important el detall de que el què surt a la pantalla no té cap mena de sentit, mostra de que a qui va fer i va aprobar el vídeo li importava ben poc.
Simplement "espeluznante". Si vols ser cool mai seràs programador oi?
Ara comparem amb la versió americano-hollywoodiense que intenta convèncer de lo xulo que pot ser programar i de que tothom n'hauria d'aprendre
Ara sí que mola ser programador!!!
2/18/2014
2/16/2014
2/10/2014
EMOJI: les rares icones de Whatsapp
No us heu sorprès mai de lo rares que són les icones del Whatsapp? Bé, és que no són del whatsapp i tenen una història força curiosa.
Com no costa gaire d'imaginar, les icones Emoji provenen del Japó (Emoji vol dir pictograma en japonès) i es van inventar al 1998 per Shigetaka Kurita com a complement dels missatges sms del mòbil i per reduir el creixent enviament de fotos que havien detactat.
Posteriorment es van anar afegint emojis i 722 es van acabar incorporant a Unicode (sistema de codificació estandard per a diferents idiomes) arribant així a un públic molt més àmpli que el japonès i més enllà dels telèfons mòbils, tan Apple com Microsoft els van incorporar als seus sistemes operatius i fins i tot Google en va crear de nous pel seu Gmail (que no han tingut gaire èxit).
Aquesta és la història, però potser ha arribat el moment de posar-se seriosos amb els Emoji i repensar-los? Si són tan útils i universals, potser també hauríem de repensar-les per a una audiència mundial?
Finalment cal dir que els emojis també poden ser una forma d'art, portant la creativitat fins als límits:
Com no costa gaire d'imaginar, les icones Emoji provenen del Japó (Emoji vol dir pictograma en japonès) i es van inventar al 1998 per Shigetaka Kurita com a complement dels missatges sms del mòbil i per reduir el creixent enviament de fotos que havien detactat.
Posteriorment es van anar afegint emojis i 722 es van acabar incorporant a Unicode (sistema de codificació estandard per a diferents idiomes) arribant així a un públic molt més àmpli que el japonès i més enllà dels telèfons mòbils, tan Apple com Microsoft els van incorporar als seus sistemes operatius i fins i tot Google en va crear de nous pel seu Gmail (que no han tingut gaire èxit).
Aquesta és la història, però potser ha arribat el moment de posar-se seriosos amb els Emoji i repensar-los? Si són tan útils i universals, potser també hauríem de repensar-les per a una audiència mundial?
Crec que hi ha motius més que suficients per a plantejar si no caldria repensar els emojis, però per altra banda, som uns romàntics i ja els hi hem agafat carinyo.
De fet, tot i que disten de ser òptims, els Emojis, com a eïna de llenguatge han demostrat ser molt útils, com mostra l'ús massiu que s'en fa, i el llenguatge humà és tan plàstic i ric que els ha sabut adaptar de forma molt creativa. Una bona mostra és el típic joc de les películes:
Finalment cal dir que els emojis també poden ser una forma d'art, portant la creativitat fins als límits:
2/07/2014
Claus d'èxit de Telegram
Encara és dhora per assegurar res, però ja es pot considerar un èxit l'espectacular ritme d'instal·lacions (200.000 al dia) de Telegram a Espanya que supera els ritmes de Line, Woowos i altres en el passat i fa perillar l'hegemonia de Whatsapp.
Però quines són les causes d'aquest èxit?
El primer que hem de veure és que la campanya de marketing de Telegram és diferent que les altres. Res de famosos, anuncis de TV, etc... només una aposta per la comunicació i artícles i entrevistes en revistes i diaris de prestigi.
Estèticament les diferències amb Whatsapp no són gaires, però el disseny de Woowos i Line (amb aquells ossos i icones tan rares) eren molt pitjors. En canvi Telegram, amb el blau, l'avió de paper, el mateix nom retro l'ha clavat. Ah, i a més a més, el soroll de l'avís també el trobo adequat.
A nivell de funcionalitats també trobem alguns petits avantatges però que poden ser determinants. Grups de xat més grans, amb capacitat de convidar compartida i sobretot el polèmic xat secret amb missatges de destrucció programada (sens dubte un cop d'ull a l'èxit del sexting).
Però és més enllà de l'experiència de l'usuari on Telegram aporta més innovacions. Telegram aposta per la seguretat (tan abandonada per Whatsapp), per la gratuitat (i no a jugar a pagar si, però no, com ho fa Whatsapp), per una API oberta, etc.
Però són realment aquestes les claus de l'èxit de Telegram. Explica això el fracàs relatiu de Line, Woowos?
Enrique Dans ens dona algunes claus més en el seu post. Cal destacar el sistema d'autopromoció de la pròpia app que ha trobat un difícil equilibri entre l'spam i la notificació.
Ara cal veure si Telegram aconseguirá no només descàrregues sinó també un us intensiu i podrà acabar destronant a Whatsapp a diferència dels intents anteriors.
Però quines són les causes d'aquest èxit?
El primer que hem de veure és que la campanya de marketing de Telegram és diferent que les altres. Res de famosos, anuncis de TV, etc... només una aposta per la comunicació i artícles i entrevistes en revistes i diaris de prestigi.
Estèticament les diferències amb Whatsapp no són gaires, però el disseny de Woowos i Line (amb aquells ossos i icones tan rares) eren molt pitjors. En canvi Telegram, amb el blau, l'avió de paper, el mateix nom retro l'ha clavat. Ah, i a més a més, el soroll de l'avís també el trobo adequat.
A nivell de funcionalitats també trobem alguns petits avantatges però que poden ser determinants. Grups de xat més grans, amb capacitat de convidar compartida i sobretot el polèmic xat secret amb missatges de destrucció programada (sens dubte un cop d'ull a l'èxit del sexting).
Però és més enllà de l'experiència de l'usuari on Telegram aporta més innovacions. Telegram aposta per la seguretat (tan abandonada per Whatsapp), per la gratuitat (i no a jugar a pagar si, però no, com ho fa Whatsapp), per una API oberta, etc.
Però són realment aquestes les claus de l'èxit de Telegram. Explica això el fracàs relatiu de Line, Woowos?
Enrique Dans ens dona algunes claus més en el seu post. Cal destacar el sistema d'autopromoció de la pròpia app que ha trobat un difícil equilibri entre l'spam i la notificació.
¿Qué hace que Telegram obtenga esa pujanza en su proceso de difusión? En primer lugar, un planteamiento que está próximo al spam, pero por alguna razón, parece ser considerado aceptable: a partir del momento en que te instalas la aplicación, esta pasa a notificar a tus contactos de que lo has hecho, y comienza a notificarte a ti cuando cualquiera de ellos la instala a su vez. Este proceso conlleva, además de oportunidades ocasionales para saludar a alguien, un goteo constante que te lleva a mantener la aplicación en un primer plano privilegiado de tu memoria: durante un tiempo, no solo leeremos artículos como este y muchos otros sobre Telegram, sino que además recibiremos notificaciones a lo largo del día que nos avisan de que este y aquel contacto ya se lo ha instalado. Una forma de apalancar la parte social del proceso, de buscar la reafirmación del argumento en base a un principio de proximidad – a veces incluso de “autoridad” en función de quién sea el que se lo ha instalado – que pretende facilitar o influir nuestra decisión de adopción.També és significatiu que la principal forma de distribució i propaganda de Telegram sigui precisament el Whatsapp, ja que els usuaris que es passen a Telegram el recomanen als usuaris de Whatsapp via l'aplicació.
Ara cal veure si Telegram aconseguirá no només descàrregues sinó també un us intensiu i podrà acabar destronant a Whatsapp a diferència dels intents anteriors.
2/04/2014
Jan Chipchase sobre com usem els mòbils
L'investigador de Nokia Jan Chipchase fa recerca sobre com interactuem amb la tecnologia. Això l'ha portat des dels pobles de Uganda a l'interior de les nostres butxaques. Ha fet uns descobriments inesperats al llarg d'aquest camí.
2/03/2014
UX is not UI
Sovint el disseny de l'experiència d'usuari és mal o poc entès pels clients, tot i que és una part que pot ser molt important d'una app que vulgui ser creativa, divertida o innovadora. És més, sovint el disseny d'UX es confon amb el disseny d'interfícies (UI) fent encara més complicat que es valori la seva feina.
Quadre resum de com voldríen ser vistos i com acostumen a ser considerats els dissenyadors d'UX (user experience) i com encara no estan prou valorats per a molts clients.
Quadre resum de com voldríen ser vistos i com acostumen a ser considerats els dissenyadors d'UX (user experience) i com encara no estan prou valorats per a molts clients.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)