Com no costa gaire d'imaginar, les icones Emoji provenen del Japó (Emoji vol dir pictograma en japonès) i es van inventar al 1998 per Shigetaka Kurita com a complement dels missatges sms del mòbil i per reduir el creixent enviament de fotos que havien detactat.
Posteriorment es van anar afegint emojis i 722 es van acabar incorporant a Unicode (sistema de codificació estandard per a diferents idiomes) arribant així a un públic molt més àmpli que el japonès i més enllà dels telèfons mòbils, tan Apple com Microsoft els van incorporar als seus sistemes operatius i fins i tot Google en va crear de nous pel seu Gmail (que no han tingut gaire èxit).
Aquesta és la història, però potser ha arribat el moment de posar-se seriosos amb els Emoji i repensar-los? Si són tan útils i universals, potser també hauríem de repensar-les per a una audiència mundial?
Crec que hi ha motius més que suficients per a plantejar si no caldria repensar els emojis, però per altra banda, som uns romàntics i ja els hi hem agafat carinyo.
De fet, tot i que disten de ser òptims, els Emojis, com a eïna de llenguatge han demostrat ser molt útils, com mostra l'ús massiu que s'en fa, i el llenguatge humà és tan plàstic i ric que els ha sabut adaptar de forma molt creativa. Una bona mostra és el típic joc de les películes:
Finalment cal dir que els emojis també poden ser una forma d'art, portant la creativitat fins als límits:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada